1. L'obra: el Diccionario de Pablo Riera y Sans (Barcelona, 1881–1887)
Context editorial
El Diccionario geográfico, estadístico, histórico, biográfico, postal, municipal, militar, marítimo y eclesiástico de España y sus posesiones de ultramar fou publicat a Barcelona entre 1881 i 1887 per la Imprenta y librería religiosa y científica del heredero de D. Pablo Riera. L'obra completa comprèn dotze volums d'ordenació alfabètica i ascendeix a més de 12.000 pàgines. La direcció editorial passà per dues etapes: els deu primers quaderns foren obra dels iniciadors Ricardo de Faura y Dávila i Eduardo Gutiérrez y García; del quadern 11è en endavant, la continuació recau "única y exclusivamente" en la casa Riera, sota la direcció de Pablo Riera y Sans i amb col·laboració de "varios distinguidos escritores".
Relació amb Madoz: un Diccionari de successió
Riera arriba trenta anys després del Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España de Pascual Madoz (1845–1850), referent inevitable del gènere. La Introducción del Tom I dedica diversos paràgrafs a justificar la nova obra: reconeix mèrits a Madoz («elogios merecen, así como indulgencia reclamamos también nosotros»), però argumenta que els canvis administratius de tres dècades —la consolidació del Instituto Geográfico-Estadístico sota la direcció del general Ibáñez i el cens nacional de 1877— han fet inevitable reescriure el corpus. Aquesta presa de distància es tradueix en dues decisions editorials de fons:
Decisió 1: el cens de 1877 com a base d'inclusió
A diferència del Madoz, que catalogava de manera exhaustiva qualsevol topònim cartogràfic —predis, possessions, alqueries, caps, atalaies, illots— Riera adopta un criteri d'inclusió molt més restrictiu, declarat al pròleg (Cuatro palabras del editor, p. XIV):
«Como base para nuestro DICCIONARIO hemos tomado el censo de población de 1877, publicado por el Instituto Geográfico-Estadístico; por lo tanto no debe extrañarse si en el nuestro no se encuentran muchos lugares que en el de Madoz y en otros aparecen. Estos lugares hoy se han agregado á otros para constituir una entidad de población, y esto es lo que en nuestro libro consignamos.»
A la pràctica, l'efecte del filtre del cens és contundent: la lletra A del corpus balear es redueix a set entrades a Riera (els municipis Alaró, Alayor, Alcudia, Algáida, Andráitx, Artá i el lloc agregat d'Ariani, dependent de Petra), molt lluny dels llistats exhaustius que Madoz produïa per la mateixa lletra incloent-hi predis, possessions i accidents geogràfics menors.
Decisió 2: la regla de la «verdadera denominación»
L'altra innovació editorial respecte a Madoz és la regla d'ordenació alfabètica per la inicial real del topònim, no per la convencional:
«hemos colocado los pueblos en la inicial con que principia su verdadera denominación ó las con que generalmente se les conoce; así por ejemplo, San Vicente de la Barquera, que en otros Diccionarios se encuentra colocado en la V, nosotros le ponemos en la S.; La Almunia, que en aquéllos se le cita en la A, nosotros lo ponemos en la L.»
Per a les Illes, això significa que entrades com La Puebla, La Vileta o San Juan Bautista apareixen a les lletres L i S respectivament, no a la P ni a la J. Per recuperar el corpus balear cal travessar els 12 volums sencers en lloc de concentrar-se en uns pocs.
L'estructura de la fitxa de població
Cada entrada de població segueix un esquema templat: cinc blocs d'organització administrativa, tres de serveis, un bloc descriptiu (població, indústria, situació geogràfica) i, en els articles llargs, un tancament historicobiogràfic. En versió compacta (per a llogarets agregats) cada secció es redueix a una sola línia abreviada:
- Organización judicial — partido judicial, audiencia territorial, distàncies
- Organización civil — gobierno civil, província, puesto de Guardia Civil
- Organización militar — capitanía general, gobierno militar
- Organización económica — administración de hacienda, contribuciones, presupuesto municipal
- Organización eclesiástica — diòcesis, parroquia, advocació, ermites, convents
- Servicio público — estafetes, conduccions de correu, estacions de ferrocarril i telègraf
- Obras públicas y medios de comunicación — carreteres, camins, ferrocarril, port
- Instrucción pública — escoles, alumnes
- Población · Artes, oficios, industria · Situación geográfica y topográfica — descripció arquitectònica i urbanística, indústria, agricultura, clima, hidrografia, límits
- Hist. y Biog. — fundació, conquestes, biografies de fills il·lustres (només als articles llargs: Palma, Mahón, Felanitx, Ibiza…)
Els accidents geogràfics autònoms (caps, illots, illes) i els articles supramunicipals (l'article general de Baleares, els obispats) prescindeixen del template administratiu: són un paràgraf descriptiu únic amb coordenades, profunditat de fondejos i, en el cas dels caps principals, les característiques del far.
Posició del corpus balear
A diferència de Madoz, Riera no ha generat una bibliografia secundària significativa. L'obra s'ha utilitzat com a font puntual de verificació però rarament com a corpus susceptible d'anàlisi sistemàtica. En el cas de les Balears, el Diccionari ofereix la imatge més detallada de l'estat municipal i eclesiàstic insular en el període previ a la fil·loxera (1891) i a la primera onada de transformacions turístiques.
2. Metodologia d'aquesta edició digital
Fonts: facsímils i extracció bàsica
Els facsímils provenen de la Biblioteca Digital de Castella i Lleó
(referència id=24173, CC0). Els PDFs serien il·legibles al
pdftotext -raw que aplana l'indent original, però gràcies a
PyMuPDF
es preserva la coordenada x0 de cada línia.
Detecció dels articles i filtre balear
Una línia és opener d'una entrada nova si està indentada ~10-12 pt
respecte de la línia base de la columna, comença amb dues o més majúscules, i conté
el separador .— o . — dins dels primers 70 caràcters. Cada
article identificat es marca com a balear si el cos conté almenys una menció
inequívoca de Mallorca, Menorca, Ibiza, Eivissa, Formentera, Cabrera o Baleares dins
de les primeres 40 línies.
Descomposició estructural i geolocalització
Cada article balear es processa per un model de llenguatge d'Anthropic, que el descompon en les seccions templade de Riera (organització judicial / civil / militar / econòmica / eclesiàstica, serveis públics, obres públiques, instrucció, població, indústria, situació geogràfica i, quan correspon, història i biografies) més estadístiques i referències creuades. Una validació contra el Nomenclàtor Geogràfic de les Illes Balears (NGIB) verifica la grafia i resol la geolocalització per a la representació al mapa.
Pipeline de neteja ortotipogràfica
El text que retorna PyMuPDF conserva fidelment l'OCR però arrossega artefactes
sistemàtics de la composició del Diccionari: guions de salt de línia
sense cosir (resi-\ndencia), cursiva descomprimida amb
espais entre lletres (T a r r a g o n a, A r a g ó n),
marcadors de secció destrossats (vS^. geog,
Or^. júd, Eist. y Biog), connectores arcaiques
fusionades amb la paraula veïna (flotaá conquistar,
mallorquinesyá los reyes) i números romans dispersos
(V I I, Cárlos II I). Aquests artefactes es netegen en
dues fases successives:
- Passada mecànica (regex deterministes): cosit de guions
tous a final de línia, col·lapse de runs de 3+ singletons separats per espai
(per a cursiva descomprimida), normalització dels marcadors de secció
coneguts, i un diccionari curat d'errades concretes verificades
(
huques→buques,iuz→luz,Almudaína→Almudaina). - Passada semàntica (subagents Claude Max amb verificació contra el PDF): per a cada paraula sospitosa, el subagent obre la pàgina original amb PyMuPDF, verifica què va escriure Riera, i només corregeix si la forma neta és inequívocament present al facsímil. Regla absoluta: cap invenció, cap traducció, cap paràfrasi. Si la paraula no és recuperable del PDF, es preserva tal com està.
L'article de Palma, el més complex del corpus (~42 KB repartits entre p1091 i p1108 amb 10 pàgines intermèdies de quadres estadístics il·legibles, omesos), va requerir 77 correccions semàntiques per part del subagent més 60+ correccions mecàniques. La resta dels 122 articles balears van passar una auditoria anti-hal·lucinació a càrrec de sis subagents paral·lels, amb un centenar llarg de correccions verificades una a una contra el facsímil.